Dijous Gras

Avui és dijous gras, o el que és el mateix falten 45 dies perquè comenci la setmana santa, és el dia que marca l’inici de les festes de Carnestoltes i és tradició menjar botifarra d’ou, truites i coques de llardons.

És el dijous anterior al dimecres de cendra, i actualment és l’únic que es fa una cel·lebració especial dels tres dijous gormands: el dels compares, el de les comares i el Dijous gras, antigament es feien àpats importants en aquests altres dijous. El dijous gras està dins de la mateixa línia de convit i cel·lebració gastronòmica majoritàriament dins de l’àmbit familiar, però també en l’àmbit públic. És un dia on es mengen ous, truites de botifarra, botifarra d’ou i coques de llardons, un dia de copiositat just abans de la Quaresma que era obligatoria per tothom.

Tot aquest desfici carnal comença per un bon àpat a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou per les Carnestoltes; us deixo tot el meu cos, botifarres moltes; també us deixo lo poltruc, menjau’s el que jo no puc: procureu viure en salut, després feu-me absoltes.

Antigament era tradició que els escolars des de Cap d’Any fins a Dijous Gras, recollissin tots els diners que podien i trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar a base de truita amb botifarra i formatge.
Actualment a les escoles de tot el país encara continua aquesta tradició, fent petites excursions a parcs propers al centre educatiu per fer-hi un bon àpat comú. També és habitual que es facin concursos de botifarres entre els alumnes. També són moltes les poblacions catalanes que fan jornades gastronòmiques i concursos amb la carn del porc i els ous com a protagonistes.

A finals del s. XVIII per Dijous Gras, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruiters. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes fetes amb molt de llard i farcides de carn de porc. A l’Alguer és habitual menjar l’olla podrida que s’ha convertit en un dels plats principals de la gastronomia de la ciutat catalana de Sardenya.

El Dijous Gras també és el dia en que en moltes ciutats catalanes s’escenifica l’arribada del Rei Carnestoltes i pronuncia el seu discurs, incitant a la grsca i la gatzara. El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social o el sexual.

Tags: , , ,

Leave a Reply