Sóc tiet.
Posted by admin | Filed under General
Doncs això, que sóc tiet i estic que no m’ho crec és méeeeeeeees maca ^^
Quan tot et somriu.
Posted by admin | Filed under General
Cap de setmana eStrany, després d’una setmana de molta feina, dolors d’esquena, moltes coques, moltes botifarres, tot et somriu.
Descansar lo just per sobreviure, viure lo just per descansar, divertir-te remirant pel·lícules que et recorden moments passats, rialles passades, retrobar-te amb el teu present, sopar amb amics/familiars que t’estimes malgrat les coses no vagin com un desitja, visites laborals en dies festius tastant mariconades.
Sopar de riures, cerveses, maltes, pebrots i braves, partidetes al bubble braker, més riures, trobar-te amics que et fan somriure, veure l’amursillamientu en primera persona, sentir enveja sana, desitjar ser envejat, tot et somriu.
Un cap de setmana complet, un cap de setmana diferent, un cap de setmana sense pensar si hi ha aigua o no, desitjant que n’hi hagi d’aquí un temps, què més puc demanar? Diria que res més, m’agrada veure la gent feliç, amb això en tinc prou, veure la gent deshinibir-se, més riures, més maltes, més pebrots. Tan de bo tots els caps de setmana siguin com aquest.
Ho sóc tot gràcies als meus amics, aquells que em fan sentir viu dia a dia, aquells que m’entenen, aquells a qui m’estimo, aquells per qui m’interposaria entre una bala i ells perquè no sofrissin mal, estofats de cor, cerveses i pebrots, olives a deshora, tot això és l’amistat.
Algun dia faré que tot sigui igual de feliç amb vosaltres.
P.D: tinc pendent una abraçada, algun dia d’aquests la faré.
P.D2: Compto els dies per tornar a fer una altra abraçada, l’abril és un bon mes.
Simplement sóc feliç de veure-us feliços a vosaltres.
Dijous Gras
Posted by admin | Filed under General
Avui és dijous gras, o el que és el mateix falten 45 dies perquè comenci la setmana santa, és el dia que marca l’inici de les festes de Carnestoltes i és tradició menjar botifarra d’ou, truites i coques de llardons.
És el dijous anterior al dimecres de cendra, i actualment és l’únic que es fa una cel·lebració especial dels tres dijous gormands: el dels compares, el de les comares i el Dijous gras, antigament es feien àpats importants en aquests altres dijous. El dijous gras està dins de la mateixa línia de convit i cel·lebració gastronòmica majoritàriament dins de l’àmbit familiar, però també en l’àmbit públic. És un dia on es mengen ous, truites de botifarra, botifarra d’ou i coques de llardons, un dia de copiositat just abans de la Quaresma que era obligatoria per tothom.
Tot aquest desfici carnal comença per un bon àpat a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou per les Carnestoltes; us deixo tot el meu cos, botifarres moltes; també us deixo lo poltruc, menjau’s el que jo no puc: procureu viure en salut, després feu-me absoltes.
Antigament era tradició que els escolars des de Cap d’Any fins a Dijous Gras, recollissin tots els diners que podien i trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar a base de truita amb botifarra i formatge.
Actualment a les escoles de tot el país encara continua aquesta tradició, fent petites excursions a parcs propers al centre educatiu per fer-hi un bon àpat comú. També és habitual que es facin concursos de botifarres entre els alumnes. També són moltes les poblacions catalanes que fan jornades gastronòmiques i concursos amb la carn del porc i els ous com a protagonistes.
A finals del s. XVIII per Dijous Gras, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruiters. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.
A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes fetes amb molt de llard i farcides de carn de porc. A l’Alguer és habitual menjar l’olla podrida que s’ha convertit en un dels plats principals de la gastronomia de la ciutat catalana de Sardenya.
El Dijous Gras també és el dia en que en moltes ciutats catalanes s’escenifica l’arribada del Rei Carnestoltes i pronuncia el seu discurs, incitant a la grsca i la gatzara. El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social o el sexual.
Tags: botifarra, dijous gras, ous, porc
Piscina
Posted by admin | Filed under General
Avui he dormit una merda, estic cansat, però això m’és igual, avui l’únic que m’importa és que m’he tirat a la piscina i hi havia aigua.
Step by step.
Tags: General
El Nadal ja ha acabat UEEEEEEEEE!!!!! i’m alive.
Posted by admin | Filed under General
Hola hola, sé que fa ja uns dies que no us dic res, però no he disposat de gaire més temps lliure que el que tenia per dormir.
El Nadal s’ha acabat i això vol dir que torno a viure, s’ha acabat el ritme frenètic de feina, els dinars que s’ajunten amb sopars… el continuar treballant més i més perquè tothom pugui omplir la taula i finalment per remate final, la Cavalcada de Reis, no volies caldo, doncs té 2 tasses.
Primer el Nadal, canelons, més canelons, encàrrecs, més encàrrecs, bogeria de gent, sembla que només mengin per Nadal, i finalment més canelons, aquest ha estat l’any del caneló, n’hem fet milers, i sembla que bons ja que ningú s’ha queixat 
Després Cap d’Any, una miqueta de relax, molta gent el cel·lebra fora i no hi ha tanta bogeria, però tot i així no ens podem queixar de la feina.
I finalment Reis, on s’ajunta la Cavalcada de Reis, i ja en portem 38, amb la feina de la botiga, i tot és caos, caos i més caos, no em puc dividir, ja vinc cansat dels altres dies, però vaja després un parell de dies de descans i per fi puc dir I’M ALIVE!!!!.
Gràcies a tots aquells que durant aquests dies m’han fet desconnectar una mica del que és el meu Nadal.
Per tots aquells qui callen com jo.
Posted by admin | Filed under Càpsules, General
El cor ens ensenya a parlar, el cap a callar.
-by me-
Screen grab to WordPress! :: Firefox Add-ons
Posted by admin | Filed under General
Provant el complement Screen gran to WordPress! del firefox
Bob Dylan – Hurricane
Posted by admin | Filed under General, Música
Hola, el post d’avui, va dedicat a una cançò que necessito escoltar-la almenys un cop al dia perquè aquest sigui un dia complet.
Hurricane (Bob Dylan and Jacques Levy)
Pistol shots ring out in the barroom night
Enter Patty Valentine from the upper hall.
She sees the bartender in a pool of blood,
Cries out, “My God, they killed them all!”
Here comes the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin’ that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world.
Three bodies lyin’ there does Patty see
And another man named Bello, movin’ around mysteriously.
“I didn’t do it,” he says, and he throws up his hands
“I was only robbin’ the register, I hope you understand.
I saw them leavin’,” he says, and he stops
“One of us had better call up the cops.”
And so Patty calls the cops
And they arrive on the scene with their red lights flashin’
In the hot New Jersey night.
Meanwhile, far away in another part of town
Rubin Carter and a couple of friends are drivin’ around.
Number one contender for the middleweight crown
Had no idea what kinda shit was about to go down
When a cop pulled him over to the side of the road
Just like the time before and the time before that.
In Paterson that’s just the way things go.
If you’re black you might as well not show up on the street
‘Less you wanna draw the heat.
Alfred Bello had a partner and he had a rap for the cops.
Him and Arthur Dexter Bradley were just out prowlin’ around
He said, “I saw two men runnin’ out, they looked like middleweights
They jumped into a white car with out-of-state plates.”
And Miss Patty Valentine just nodded her head.
Cop said, “Wait a minute, boys, this one’s not dead”
So they took him to the infirmary
And though this man could hardly see
They told him that he could identify the guilty men.
Four in the mornin’ and they haul Rubin in,
Take him to the hospital and they bring him upstairs.
The wounded man looks up through his one dyin’ eye
Says, “Wha’d you bring him in here for? He ain’t the guy!”
Yes, here’s the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin’ that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world.
Four months later, the ghettos are in flame,
Rubin’s in South America, fightin’ for his name
While Arthur Dexter Bradley’s still in the robbery game
And the cops are puttin’ the screws to him, lookin’ for somebody to blame.
“Remember that murder that happened in a bar?”
“Remember you said you saw the getaway car?”
“You think you’d like to play ball with the law?”
“Think it might-a been that fighter that you saw runnin’ that night?”
“Don’t forget that you are white.”
Arthur Dexter Bradley said, “I’m really not sure.”
Cops said, “A poor boy like you could use a break
We got you for the motel job and we’re talkin’ to your friend Bello
Now you don’t wanta have to go back to jail, be a nice fellow.
You’ll be doin’ society a favor.
That sonofabitch is brave and gettin’ braver.
We want to put his ass in stir
We want to pin this triple murder on him
He ain’t no Gentleman Jim.”
Rubin could take a man out with just one punch
But he never did like to talk about it all that much.
It’s my work, he’d say, and I do it for pay
And when it’s over I’d just as soon go on my way
Up to some paradise
Where the trout streams flow and the air is nice
And ride a horse along a trail.
But then they took him to the jailhouse
Where they try to turn a man into a mouse.
All of Rubin’s cards were marked in advance
The trial was a pig-circus, he never had a chance.
The judge made Rubin’s witnesses drunkards from the slums
To the white folks who watched he was a revolutionary bum
And to the black folks he was just a crazy nigger.
No one doubted that he pulled the trigger.
And though they could not produce the gun,
The D.A. said he was the one who did the deed
And the all-white jury agreed.
Rubin Carter was falsely tried.
The crime was murder “one,” guess who testified?
Bello and Bradley and they both baldly lied
And the newspapers, they all went along for the ride.
How can the life of such a man
Be in the palm of some fool’s hand?
To see him obviously framed
Couldn’t help but make me feel ashamed to live in a land
Where justice is a game.
Now all the criminals in their coats and their ties
Are free to drink martinis and watch the sun rise
While Rubin sits like Buddha in a ten-foot cell
An innocent man in a living hell.
That’s the story of the Hurricane,
But it won’t be over till they clear his name
And give him back the time he’s done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world.
Hello World
Posted by admin | Filed under Frikades, General
¿Por qué me apasiona la informática? Podemos pasarnos horas delante de la pantalla, esperando resolver algún problema que perdió su sentido y utilidad a los diez minutos de comenzar a intentarlo, un problema que al fin y al cabo no es tan importante ni merece tal inversión de tiempo pero que nosotros, obstinados y perseverantes, nos negamos a abandonar, intentando una y otra vez mil argucias para que el resultado sea el esperado.
Nos peleamos a todas horas contra comandos y configuraciones, reiniciamos, buscamos información, pero antes muerto que abandonar (o terminar reinstalando) y darnos por vencidos. Las personas que no se dedican a esto no pueden entenderlo. Califican de gente rara a quien intenta que su máquina ejecute tal proceso de tal manera, o que calcule tal función de alguna forma, conseguir que tal programa llegue a arrancar. Pero sí que entienden a quien remueve cielo y tierra para encontrar un sello extraño, o quien pasa diez horas al día en un gimnasio, con la esperanza de levantar un kilo más mañana.
¿Dónde reside ese extraño placer que nos proporcionan los retos informáticos? No tengo más que una vaga teoría, que puede no ser más que una absurda idea. Todos sabemos que un ordenador es una máquina bastante estúpida que solo sabe ejecutar comandos simples de uno en uno… pero capaz de pensar muy rápido todas esas simpleas y de ejecutar billones de comandos simples por segundo. Si reducimos su comportamiento al mínimo, no hace más que procesar pequeñas ristras de presencias y ausencias de señales, mover registros, sumar y comparar, saltar de un punto a otro… pocas más son las instrucciones que entiende un procesador.
También somos conscientes de que el ordenador, además de estúpido, “un tonto que piensa muy rápido” es extremadamente sumiso. Hará exactamente lo que le digamos. Si le introducimos una línea de comando, el resultado será lo que esa línea de comando deba dar, y él será el primero en alertarnos de si nos hemos equivocado sintácticamente ( no será capaz de corregirlo, avisará del error) o semánticamente (el resultado no será el que esperabamos).
¿Dónde reside pues el placer? No hay nada más frustrador que no poder dominar nuestra propia inteligencia. Tenemos una herramienta sumisa, que hará exactamente lo que le digamos sin rechistar, que será el primero en darse cuenta de los errores, que tendrá en cuenta factores externos que tú no has sabido predecir… una estupenda herramienta en la que volcamos nuestro conocimiento, pero que no somos capaces de dominar, y eso frustra. No somos capaces de dar con nuestro objetivo aún con el mejor de los aliados, el más obediente, el que más caso nos hace y encima tiene en cuenta por nosotros otros factores, y aún así podemos tardar horas en dar con la solución que deseamos. Es en definitiva, la actividad informática, ya sea la resolución de problemas o la programación, no es más que una lucha contra nosotros mismos. Un intento de simplificar tareas llevándolas a una secuencia de sencillas expresiones que alguien ejecutará al pie de la letra… tan simple y a la vez tan complicado. Debemos saber exactamente qué queremos, y pedirlo de la forma más exacta posible, sin ambigüedades. Debemos ser claros con nosotros mismos.
Me recuerda al chiste de aquél tio con un tic en su mano derecha que le hacía moverla compulsivamente de arriba a abajo. Pidió a un genio de una lámpara tener “las dos manos iguales” y éste hizo que el tic se pasara a la mano sana, con lo que ahora movía las dos manos de arriba a abajo. Asustado, pidió rápidamente que “no, así no ¡Al revés! y entonces el genio hizo que el tic de sus dos manos fuese movimiento reflejo de abajo a arriba, en vez de arriba a abajo. Así de frustrante.
Tags: chiste, freak, frikadas, geek, General, hello world, informatica
Es presiosa!
Petonets...